Recepció d'oòcits

QUÈ ÉS LA RECEPCIÓ D'OÒCITS?

En un cicle de recepció d’oòcits es fecunden al laboratori oòcits procedents d’una donant amb
espermatozoides de la parella de la dona receptora o d’un Banc de Semen, per posteriorment transferir els embrions resultants a l’úter matern.

Actualment, i degut majoritàriament a canvis socials, les dones retarden el seu desig reproductiu fins a edats més avançades, disminuint la possibilitat de concebre de manera espontània amb els seus propis oòcits, el que es tradueix en un gran increment de la demanda d’aquesta tècnica.

En pacients amb cicle menstrual, la transferència embrionària podria realitzar-se sense tractament mèdic complementari si bé en la majoria d’aquests casos o en pacients sense funció ovàrica administrarem un tractament hormonal que ens permetrà una millor sincronització entre el cicle de la donant i el de la receptora.

Quan està indicada la Recepció d'oòcits?

Recepció d'oòcits en dones amb cicle menstrual

  • Baixa reserva ovàrica.
  • Endometriosi.
  • Hormones alterades
  • Insuficient resposta en cicles de FIV
  • Fallades repetides de FIV
  • Avortaments de repetició sense causa tractable

Recepció d'oòcits en dones sense cicle ovàric

  • Menopausa
  • Menopausa precoç.
  • Menopausa iatrogènica: (per causa quirúrgica oa causa atratamientos oncològics)
  • Fallada ovàrica primari (des del naixement): alteració en la dotació de gàmetes com les disgenèsies gonadals: síndrome de Turner, síndrome de Swyer, etc.

Requisits per a fer una Recepció d'oòcits

Es poden realitzar una recepció d’oòcits, sempre que es compleixin els següents requisits :

Úter

Presència d'úter amb capacitat per gestar

Salut

Absència de malaltia física o psíquica materna que contraindiqui tractament hormonal i / o gestació

Procesos en la recepció d'oòcits

  1. La pacient receptora d’oòcits així com la seva parella, un cop realitzada la indicació mèdica de la tècnica, hauran de realitzar una sèrie d’exploracions complementàries per avaluar el seu estat de salut i confirmar que la dona pot dur a terme una gestació sense risc per a ella i/o per al fill/a (analítica general i serologies, ecografia i revisió completa ginecològica, entre d’altres).

  2. La recepció d’oòcits es pot produir en dos contextos:
     Després de tractament d’estimulació ovàrica d’una donant i posterior inseminació dels seus oòcits, amb transferència embrionària simultània
     Després de criopreservació d’ovòcits procedents d’una donació prèvia.

    En pacients amb cicle menstrual, la transferència embrionària podria realitzar-se sense tractament mèdic complementari si bé en la majoria d’aquests casos o en pacients sense funció ovàrica administrarem un tractament hormonal que ens permetrà una millor sincronització entre el cicle de la donant i el de la receptora. Aquest tractament té com a finalitat generar un ambient intrauterí favorable per a la
    implantació embrionària i en cas de produir-se la gestació, mantingui els estadis inicials de la mateixa fins que la placenta pugui assumir aquest paper.

  3. Els protocols de preparació endometrial inclouen estrògens (en comprimits o en pegats), progesterona (en òvuls vaginals o en comprimits) i, en ocasions, altres medicacions com anàlegs de la GnRH. Les pautes són molt variables quant a dosi, durada, via d’administració dels diferents medicaments, però no sembla que hi hagi diferències pel que fa a taxes de gestació. El seguiment de la receptora el realitzarem en ocasions mitjançant controls ecogràfics i determinacions hormonals en sang.

    Al laboratori, els ovòcits de la donant són inseminats amb el semen de la parella o de Banc segons la indicació de cada cas. Aquest procés es pot desenvolupar segons diferents tècniques:
     Tècnica clàssica, en què oòcits i espermatozoides es deixen en cultiu en un medi favorable per a la fecundació
     Microinjecció espermàtica (ICSI), en què s’injecta un espermatozoide dins de cada oòcit madur recuperat

  4. A l’endemà de la inseminació, es pot determinar el nombre d’ovòcits correctament fecundats que potencialment iniciaran la divisió cel·lular per esdevenir embrions.
    En alguns casos, les tècniques habituals de reproducció poden complementar-se amb altres procediments sobre els gàmetes o embrions destinats a millorar la capacitat de implantació embrionària com l’eclosió assistida, extracció de fragments, etc. La transferència dels embrions es pot realitzar tant en el dia 2 o 3 posterior a la obtenció dels oòcits, com en el dia 4 o 5 (embrió en fase de blastocist). En cada cicle, la parella haurà de consensuar amb l’equip biomèdic, el nombre d’embrions a transferir de forma individualitzada, amb la finalitat de maximitzar la probabilitat de gestació i minimitzar el risc de gestació múltiple. La llei espanyola limita a 3, el
    nombre d’embrions a transferir en cada cicle.
    Aquest procediment consisteix a dipositar els embrions dins de l’úter a través de la vagina i canal cervical. Es realitza mitjançant un catèter llarg i fi i la majoria de vegades es monitoritza per ecografia. És un procediment ambulatori,que no necessita anestèsia.

  5. Als 10-14 dies d’haver realitzat la transferència
    embrionària es realitzarà una prova d’embaràs, generalment una determinació de l’hormona coriogonadotropina humana (ß-HCG) en sang, per saber si hi ha gestació o no.

Resultats de la recepció d'oòcits

La recepció d’oòcits és la tècnica de reproducció
assistida amb millors resultats en taxes de gestació a causa de la utilització de
ovòcits de pacients sanes i menors de 35 anys.

60%

Recepció d'oòcits