Inseminació Artificial

La Inseminació artificial és una tècnica de reproducció assistida que consisteix en la introducció d’espermatozoides, prèviament tractats al laboratori, en la cavitat uterina de la dona per aconseguir una gestació.

En què consisteix la inseminació artificial?

La Inseminació artificial consisteix en la introducció d’espermatozoides, en el úter de la dona, per aconseguir una gestació. D’aquesta manera aconseguim reduir la distància que separa els espermatozoides de l’òvul i facilitar així la trobada entre tots dos. És un procediment indolor adequat en dones amb les trompes permeables i una funció ovàrica correcta.

Si els espermatozoides procedeixen de la parella, la tècnica es denomina Inseminació Artificial amb semen de Cònjuge (IAC). Alternativament, la tècnica es pot realitzar amb semen de donant (IAD). En aquest cas, la mostra procedeix d’un banc d’esperma autoritzat legalment i presenta unes condicions òptimes de quantitat i qualitat d’espermatozoides.

És un procediment senzill, indolor i amb un notable índex d’èxit

Quan és recomanable?

IAC

Indicacions masculines

  • Disminució del nombre o de la mobilitat dels espermatozoides, i/o anomalies dels mateixos (oligozoospermia /astenozoospermia /teratozoospermia lleu o moderada).
  • Dificultat de penetració dels espermatozoides en la cavitat uterina (anomalies que impedeixin el coit i/o dificultin l’ejaculació).

Indicacions femenines

  • Alteracions anatòmiques o funcionals de l’úter, especialment del cèrvix (factor cervical o uterí).
  • Alteracions en el cicle menstrual (disfunció ovulatòria).
  • Endometriosi.

Esterilitat d’origen desconegut

  • Parelles en les quals després de l’estudi bàsic d’esterilitat no s’ha trobat la causa de la mateixa.

IAD

Parelles LGTBI.

Dones sense parella.

Indicacions masculines:

  • Absència d’espermatozoides en el semen (azoospermia), sempre que no sigui possible recuperar espermatozoides a partir del testicle i/o epidídim
  • Disminució severa del nombre o de la mobilitat dels espermatozoides presents en el semen (oligo i/o astenozoospermia severes), en ocasions després de fracàs de la fecundació in vitro.
  • Certes alteracions cromosòmiques o genètiques sense possibilitat de diagnòstic genètic preimplantacional.
  • Risc de transmissió d’un altre tipus de patologies com a malalties infeccioses.

 

Requisits per la Inseminació Artificial

Es poden realitzar inseminacions artificials sempre que es compleixin els següents requisits fonamentals:

Trompa de Fal·lopi

Almenys una trompa de Fal·lopi permeable

Espermatozoides mòbils

Recompte d'espermatozoides mòbils adequat (en cas de IAC)

Número de cicles

No haver realitzat prèviament 6 o més cicles d'inseminació

Fases de la Inseminació Artificial

  1. La inseminació artificial es pot realitzar durant un cicle natural, o després d’un procés d’estimulació ovàrica (EO). La taxa d’embaràs és significativament major en els cicles estimulats que en els espontanis. La EO es realitza mitjançant l’ús de fàrmacs l’acció dels quals és similar a la de certes hormones produïdes per la dona anomenades gonadotropines.

    La finalitat d’aquest tractament és obtenir el desenvolupament d’un o diversos fol·licles, en l’interior dels quals madurarà un òvul.

  2. Actualment, els medicaments més utilitzats són injeccions, d’aplicació subcutània, que proporcionen autonomia i comoditat a les pacients.

    La dosi de gonadotropina i el dia d’inici de la mateixa pot variar segons el cas. El procés d’estimulació ovàrica es monitoritza habitualment mitjançant ecografies vaginals que informen del nombre i grandària dels fol·licles en desenvolupament, així com del grossor endometrial, complementades en ocasions amb determinacions hormonals.

    Una vegada aconseguit un desenvolupament fol·licular òptim, s’administrarà un medicament (l’hormona hCG) l’acció de la qual és similar a l’hormona lutioestimulant (LH) que desencadena l’ovulació, programant-se a continuació el dia i l’hora de la inseminació. És molt important respectar les indicacions facilitades pel Centre quant a l’hora d’administració.

  3. El dia previst per a la inseminació, el laboratori d’andrologia procedirà a la capacitació espermàtica de la mostra seminal de la parella (IAC) o de la mostra seminal procedent del banc (IAD) amb la finalitat de seleccionar els espermatozoides de millor qualitat. Les tècniques de capacitació tenen com a finalitat eliminar el plasma seminal de l’ejaculat i seleccionar per a la inseminació els espermatozoides amb millor mobilitat, eliminant els espermatozoides immòbils.

  4. Posteriorment, en la consulta ginecològica es realitza la introducció d’aquests espermatozoides a l’interior de l’úter de la dona, mitjançant un catèter fi i flexible; aquest procediment és indolor i no requereix anestèsia ni hospitalització.

    La finalitat d’aquest procediment és aconseguir el dipòsit dels espermatozoides el més a prop possible del lloc de l’ovulació, evitant així els obstacles que l’ambient “hostil” de la vagina produeix sobre la concentració i mobilitat espermàtica.

    Després de la inseminació, la dona pot continuar amb la seva activitat diària normal.

    Finalment, es podrà aconsellar algun tractament hormonal com a suport de la fase lútia, amb la finalitat d’afavorir la possible gestació.

Resultats en la Inseminació Artificial

Taxa de nen a casa en els cicles d’inseminació artificial realitzats a Gravida entre 2019 i 2022, segons edat de la pacient.

  • 20.7%

    < 40 anys

  • 4.5%

    > 40 anys

    Vols més informació?

    +34 93 206 64 89

    Reserva ara les dues primeres visites gratuïtes amb el/la teu/va doctor/a especialista.