Fecundació in vitro

Gràcies a la fecundació in vitro, aconseguim fecundar els òvuls (oòcits) amb espermatozoides de la teva parella o bé de donant fora de l'úter matern, en condicions de laboratori.

Què és la fecundació in vitro (FIV)?

La fecundació in vitro (FIV) és una tècnica de reproducció assistida que consisteix en la fecundació de l’oòcit (o gàmeta femení) per l’espermatozoide (o gàmeta masculí) en condicions de cultiu in vitro en el laboratori, és a dir, en l’exterior de l’aparell reproductiu femení.

És una tècnica de reproducció assistida necessitada en casos d’infertilitat femenina, masculina o en tècniques com el Mètode ROPA per a parelles LGTBI.

Per dur a terme aquest tractament s’haurà de realitzar, en primer lloc, una estimulació hormonal i una punció ovàrica per obtenir els oòcits. El mateix dia de la punció s’haurà de disposar d’una mostra espermàtica.

Arrel d’aquí, es posen en contacte oòcits i espermatozous, perquè es produeixi la fecundació de forma natural (FIV convencional) o mitjançant la microinjecció dels espermatozoides, tècnica anomenada ICSI (pel seu nom en anglès: Intracytoplasmic Sperm Injection). Els embrions resultants es cultivaran per, posteriorment, transferir-los a l’interior de l’úter matern.

Els espermatozous utilitzats poden ser aïllats a partir d’una mostra de semen (del cònjuge o d’un donant anònim) o obtinguts mitjançant una biòpsia testicular. Es una tècnica més invasiva, però també més efectiva que la inseminació artificial.

La taxa d’embaràs varia segons l’edat de la dona.

Quan està indicada la Fecundació in vitro?

Indicacions de FIV per esterilitat

  • Factor tubàric: absència, obstrucció o lesió de les trompes
    de Fal·lopi
  • Endometriosis
  • Factor masculí (alteració de la concentració, mobilitat o morfologia dels espermatozoides)
  • Esterilitat d’origen desconegut
  • Fracàs de tractaments menys agressius: inducció de l’ovulació, inseminació artificial
  • Disminució de la reserva ovàrica
  • Trastorns immunològics

Indicacions de FIV en absència d'esterilitat

  • Diagnòstic genètic preimplantacional (DGP), amb la finalitat d’identificar i descartar els embrions afectats
  • Preservació de la fertilitat
  • Parelles serodiscordants: parella en la qual un dels membres pateix una malaltia de transmissió sexual crònica que impedeix, pel risc de contagi, que es pugui aconseguir una gestació de forma natural

Requisits per a realitzar una FIV

Es poden realitzar cicles de FIV a tota dona que compleixi amb els següents requisits:

Úter

Presència d'úter amb capacitat per gestar

Menstruació

Cicles menstruals

Salut

Absència de malaltia física o psíquica materna que contraindiqui tractament hormonal i/o gestació

Processos en la Fecundació in vitro

  1. Encara que els primers embarassos obtinguts per FIV van ser amb cicle natural (sense tractament hormonal), ràpidament es van incorporar els tractaments d’estimulació de l’ovulació. Per fer-ho s’administren hormones gonadotròpiques amb efecte folicul·loestimulant (FSH, LH, HMG). Durant aquest període se sol realitzar també una frenació de la funció hipofisària amb altres fàrmacs denominats anàlegs de la GnRH per evitar pics endògens de LH que alterarien els fol·licles en maduració. La majoria d’aquests medicaments estan comercialitzats en solucions per a aplicació subcutània, la qual cosa facilita la seva autoadministració. En aquest punt, la funció del personal d’infermeria per a l’ensenyament de l’administració és fonamental. La pauta d’estimulació (tipus d’hormones i dosis) serà individualitzada i vindrà determinada principalment per l’edat, la reserva ovàrica, l’índex de massa corporal i la resposta a estimulacions prèvies.

    El procés d’estimulació es monitoritza mitjançant ecografies vaginals seriades que ens permeten fer un seguiment del nombre i de la grandària fol·licular, complementades amb anàlisis de sang per conèixer els nivells de determinades hormones (bàsicament estradiol).

    L’estimulació sol durar de 10 a 14 dies depenent del protocol utilitzat i de la resposta de cada pacient al tractament. Una vegada s’aconsegueix el desenvolupament fol·licular òptim, s’administra l’hormona gonadotròfica coriònica humana (hCG) per induir la maduració dels ovòcits i es programa la punció fol·licular a les 34-38 hores.

  2. La punció fol·licular és un procediment quirúrgic senzill que es realitza de forma ambulatòria amb anestèsia local o anestèsia general de curta durada (sedació endovenosa), després del qual la pacient romandrà en observació durant un període de temps variable que sol anar de 2 a 4 hores. Els fol·licles es localitzen per via ecogràfica, es puncionen aspirant el seu contingut i remetent-lo al laboratori on els embriòlegs identifiquen i classifiquen els ovòcits.

    Després d’aquesta valoració inicial, seran distribuïts en plaques de cultiu, degudament identificats i es guardaran en un incubador durant 3-4 hores abans de la inseminació o de l’ICSI. Paral·lelament a la punció, la parella lliura una mostra de semen que es processa per seleccionar els millors espermatozoides mitjançant rentat, centrifugació i concentració dels més mòbils.

  3. Existeixen 2 tècniques per posar en contacte els ovòcits amb els espermatozoides: la inseminació convencional (es tracta de posar en contacte uns 100.000 espermatozoides de bona mobilitat amb un ovòcit, produint-se una selecció natural de l’espermatozoide) o microinjectant un espermatozoide amb bona mobilitat dins de cada ovòcit madur (ICSI). La utilització d’una o altra tècnica de fecundació vindrà fonamentalment donada per la qualitat del semen.

    Independentment del mètode utilitzat, l’ovòcit inseminat serà guardat en l’incubador amb un ambient controlat de temperatura, humitat i condicions de CO2 i O2. L’endemà de la inseminació, es comprovarà si els ovòcits han estat fecundats. Després de la fecundació s’inicia la divisió cel·lular donant lloc a embrions que seran avaluats i cures en el laboratori per, posteriorment, seleccionar aquells amb major potencial implantatori.

     

  4. Finalment, procedirem a la transferència de (/ls) embrió(ns) a l’úter matern via vaginal. La transferència embrionària es realitzarà en el 2n-3r o 4t-5è dia després de la punció fol·licular, triant el(s) millor(s) embrió(ns). En pacients joves i amb embrions de bona qualitat, la conducta més recomanable és transferir un o dos embrions en els primers intents. D’aquesta manera, es minimitzarà el risc de gestació múltiple, encara que la Llei 14/2006 de 26 de maig permet transferir fins a un màxim de 3 embrions.

    Els embrions es dipositen en la cavitat uterina sota control ecogràfic. És un procediment ambulatori que no precisa anestèsia, ni ingrés. Amb la finalitat d’afavorir la implantació embrionària i unes bones condicions endometrials, després de la punció fol·licular es prescriurà un tractament hormonal amb progesterona que es mantindrà fins a conèixer el resultat del cicle.

    No és necessari un repòs estricte després d’aquest procediment, si bé és recomanable evitar exercicis físics violents. Als 14 dies de la transferència embrionària es pot realitzar un test d’embaràs amb la finalitat de conèixer si s’està iniciant una gestació. La confirmació de la mateixa es durà a terme amb una ecografia 15 dies després de la prova d’embaràs.

  5. Si una vegada realitzada la transferència embrionària, queden embrions de bona qualitat, es congelaran en nitrogen líquid, amb la finalitat de poder ser utilitzats per la parella amb posterioritat. No obstant això, la Llei 14/2006 de 26 de maig, autoritza a més altres possibles destinacions que són: donació amb finalitats reproductives, donació amb finalitats d’investigació o cessament de la seva conservació.

Resultats en la Fecundació in Vitro

Taxa de nen a casa en els cicles de FIV amb oòcits propis (FIV/ICSI) realitzats a Gravida, segons edat de la pacient.

64.7%

< 35 anys

48.2%

35 - 37 anys

36.2%

38 - 40 anys

14.6%

> 40 anys

67.5%

FIV amb oòcits de donant