Què són l’Oligozoospèrmia i l’Astenozoospèrmia?

El seminograma és una prova diagnòstica bàsica que consisteix a analitzar múltiples paràmetres (macroscòpics i microscòpics) d’una mostra de semen.

Inclou dos àmbits:

• Macroscòpic: observació de la liquació, viscositat, aparença, volum i pH
• Microscòpic: mobilitat espermàtica, concentració espermàtica, morfologia espermàtica, presència d’agregats, vitalitat i presència de leucòcits.

D’aquesta manera, analitzant tots els paràmetres esmentats, es pot determinar el potencial fèrtil del pacient. No obstant això, una mostra de semen que es trobi dins dels valors considerats normals no és sinònim d’una mostra 100% capaç de produir un nen viu a casa després de realitzar tècniques de reproducció assistida.

La concentració i mobilitat espermàtiques són dos valors de gran importància a l’hora de valorar una mostra de semen i el potencial fèrtil del pacient.

Concentració espermàtica

La concentració determina el nombre d’espermatozoides presents en un determinat volum de semen (independentment de la seva mobilitat). Existeixen múltiples dispositius de recompte espermàtic:

• La cambra Leja.
• CellVu
• Petroff Hauser
• La cambra Neubauer
• La cambra Makler

Així doncs, coneixent la concentració d’espermatozoides i el volum total de la mostra, es podrà determinar el nombre total d’espermatozoides en l’ejaculat. Aquest valor reflecteix la producció espermàtica dels testicles i la permeabilitat del sistema postesticular.

Es determina el diagnòstic basant-se en els criteris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de 2010:

• Normozoospèrmia: si la concentració d’espermatozoides és igual o superior a 15 milions per ml o té un nombre total d’espermatozoides igual o superior a 39 milions.
• Oligozoospèrmia: si la concentració d’espermatozoides és inferior a 15 milions per ml.
• Azoospèrmia: si no s’observen espermatozoides en fresc ni en el postcentrifugat (a 1.500 rpm durant 10 minuts).
• Criptozoospèrmia: si no s’observen espermatozoides en fresc, però sí en el postcentrifugat.

Mobilitat espermàtica

La mobilitat espermàtica és un paràmetre fonamental per seleccionar els millors espermatozoides. Aquesta mobilitat s’adquireix quan els espermatozoides transiten a través de l’epidídim, que secreta la proteïna FMP (forward motility protein).

S’ha observat que els espermatozoides amb millor mobilitat són els que tenen més probabilitat de fecundar l’òvul, tant en una Inseminació Artificial com en FIV convencional.

La mobilitat espermàtica sol classificar-se en 4 categories de moviment:
– Mobilitat progressiva ràpida o de tipus a: espermatozoides que avancen 25 μm o més cada segon.
– Mobilitat progressiva lenta o de tipus b: espermatozoides que avancen entre 5 i 24 μm cada segon.
– Mobilitat in situ o de tipus c: espermatozoides que avancen menys de 5 μm per segon.
– Inmobilitat o de tipus d: espermatozoides completament immòbils.

Es determina el diagnòstic basant-se en els criteris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de 2010:

• Normozoospèrmia: si el percentatge de mobilitat total (a+b+c) és igual o superior al 40 % i si la mobilitat progressiva (a+b) és igual o superior al 32 %.
• Astenozoospèrmia: si el percentatge de mobilitat progressiva (a+b) és inferior al 32 %.

Si vols saber més sobre els diagnòstics més habituals després de la realització d’un seminograma, consulta aquest post on t’expliquem què és la Teratozoospèrmia.