Com preparar-se per a una criotransferència? Cicle natural o medicat?

La vitrificació d’embrions és una tècnica molt utilitzada en el laboratori de reproducció assistida. Consisteix a congelar tots els embrions o els sobrants de bona qualitat després d’una transferència en fresc, per a la seva posterior utilització. Aquests embrions poden ser procedents d’un cicle de fecundació in vitro amb òvuls propis o procedents d’una donació.

Aquesta tècnica és útil tant per a parelles en les quals s’hagi cancel·lat la transferència en fresc, no hagin aconseguit embaràs en el cicle en fresc o per a aquelles que vulguin una segona gestació.

La preparació per a un cicle de criotransferència es pot enfocar de dues maneres:
• Seguint el cicle natural de la pacient (si aquesta té cicles regulars).
• Realitzant una preparació endometrial medicada.

Preparació amb cicle natural

En aquest tipus de protocol, es realitzen controls ecogràfics (CF) regulars durant el cicle menstrual en el qual es desitgi fer la transferència embrionària. Aquests controls poden anar acompanyats de controls hormonals a la sang (estrògens, progesterona i, en ocasions, luteotropina).

Es buscarà la fase periovulatòria, és a dir, propera a l’ovulació: fol·licle dominant d’un diàmetre major o igual a 17 mm, endometri trilaminar entre 8 i 15 mm de gruix i nivells hormonals adequats.

Un cop trobades les condicions adequades prèvies a l’ovulació espontània, i per controlar millor la finestra d’implantació, seria recomanable induir l’ovulació amb una dosi de coriogonadotropina humana (HCG).

Descongelació i transferència embrionària

A les 36-48 hores de l’administració de HCG, seria el dia d’ovulació, per tant, es considera el dia 0. Aquest dia o al següent, la pacient inicia el suport luteo de progesterona a dosis baixes, ja que ja té la seva secreció endògena, pel cos luteu. La progesterona es pot administrar per via vaginal, subcutània o intramuscular.

Posteriorment es calculen els dies de maduració endometrial, fins a la finestra d’implantació, des del dia 0, en funció dels dies de vida en els quals es van congelar o vitrificar els embrions. Així és com es programarà la data de criotransferència.

El procediment de criotransferència no difereix del ja explicat en el post de la transferència embrionària.

El dia de la criotransferència o uns dies previs, en funció del pla de descongelació, es procedirà a la descongelació dels embrions i es controlarà la seva supervivència i evolució en el laboratori d’embriologia.

Als 10-14 dies de la criotransferència embrionària es pot realitzar una prova d’embaràs per tal de conèixer si s’està iniciant una gestació. La confirmació de la mateixa es durà a terme amb una ecografia 15 dies després de la prova d’embaràs.

En cas de gestació, es recomana continuar el tractament de suport luteo de progesterona fins que ho indiqui el seu ginecòleg/a.

Preparació amb cicle medicat

En aquest protocol s’ha de realitzar un bloqueig de la funció ovàrica en primer lloc i una preparació de l’endometri a continuació.

Bloqueig de la funció ovàrica

Si la pacient té cicles regulars, es podrà optar per una inhibició hipofisària en el cicle previ a la preparació endometrial. En aquest cas es preveu una possible activitat ovàrica en el seu cicle posterior que pogués alterar la receptivitat endometrial. No és indispensable però sí recomanable. Aquesta inhibició es podria realitzar administrant un agonista de la GnRH (GnRHa) des de fase mesolútea del cicle previ, o un antagonista de la GnRH (GnRHant) en el mateix cicle, en cas d’aparició d’activitat ovàrica.

• En cas de GnRHa es pot usar una sola dosi de preparat depot per via subcutània o intramuscular, o dosis diàries subcutànies o, fins i tot, intranals.
• En cas del GnRHant, serien dosis diaries subcutànies, en cas de detectar activitat ovàrica.

Si la pacient té cicles irregulars es pot coordinar l’administració de comprimits anticonceptius per regular el cicle, amb l’administració de l’anàleg de la GnRH.

Preparació endometrial

S’inicia entre el primer i tercer dia del següent cicle. Es realitza amb estradiol. Aquest es pot administrar per via oral o transdèrmica. Es pot administrar en dosis ascendent o fixa segons el tipus de protocol.

Entre els 12 i 14 dies de preparació endometrial, ja es pot programar una ecografia transvaginal per mesurar, principalment, el gruix i l’ecoestructura endometrial. La informació es pot complementar amb anàlisi de sang per a la determinació de nivells hormonals (estrògen +/- progesterona).

El gruix endometrial adequat seria entre 8 i 15 mm, tot i que un mínim de 6 mm seria acceptable. L’ecoestructura d’aquest hauria de ser trilaminar.

Descongelació i transferència embrionària

Posteriorment es calculen els dies de maduració endometrial, fins a la finestra d’implantació, des del dia 0, que és el dia en què es decideix iniciar l’administració de progesterona a dosis mitges-altes. En aquest cas, es pot programar la data de criotransferència, a conveniència de la pacient o del programa, ja que es podrà desplaçar el dia d’inici de progesterona.

La progesterona es pot administrar per via vaginal, subcutània o intramuscular.

Els embrions es descongelen habitualment el mateix dia de la transferència o en dies previs (segons l’estadi en què es trobin congelats) i es transfereixen després de confirmar la supervivència i viabilitat dels mateixos.

El procediment de criotransferència no difereix del ja explicat en el post de la transferència embrionària.

Als 10-14 dies de la criotransferència embrionària es pot realitzar una prova d’embaràs per tal de conèixer si s’està iniciant una gestació. La confirmació de la mateixa es durà a terme amb una ecografia 15 dies després de la prova d’embaràs.

En cas de gestació, es recomana continuar el tractament de suport luteo de progesterona fins que ho indiqui el seu ginecòleg/a.

Si t’interessa conèixer una mica més sobre com es descongelen els embrions en el laboratori, et deixem el següent vídeo de les nostres embriólogues a Gravida.