La transferència embrionària

La transferència embrionària

La transferència embrionària és un procediment mitjançant el qual s’introdueixen els embrions en l’úter matern. Es realitza entre el 2n i 5è dia de desenvolupament embrionari, triant el o els millors embrions. Aquests embrions poden provenir d’un cicle en fresc (la punció folicular s’ha realitzat en aquest mateix cicle) o d’un cicle diferit (la punció folicular es va realitzar en un cicle previ i els embrions van ser vitrificats).

A la transferència embrionària, els embrions (frescos o desvitriificats) es dipositen en la cavitat uterina sota control ecogràfic. És un procediment ambulatori que no requereix anestèsia ni ingrés.

Fes clic aquí per veure com es realitza una transferència embrionària a Gravida

Amb la finalitat de fomentar la implantació embrionària i unes bones condicions endometrials, es prescriurà un tractament hormonal amb progesterona, que, administrada per via vaginal, intramuscular o subcutània, es mantindrà fins a conèixer el resultat del cicle.

En pacients joves i amb embrions de bona qualitat, la conducta més recomanable és transferir un embrió en els primers intents. D’aquesta manera, es minimitzarà el risc de gestació múltiple.

No s’ha demostrat que el repòs absolut després d’aquest procediment augmenti les taxes de gestació, tot i que és recomanable evitar exercicis físics violents.

Als 10-14 dies de la transferència embrionària es pot realitzar una prova d’embaràs per tal de conèixer si s’està iniciant una gestació. La confirmació de la mateixa es durà a terme amb una ecografia 15 dies després de la prova d’embaràs.

En cas de gestació, es recomana continuar el tractament de suport luteu de progesterona fins a la setmana 7-8 de gestació. Tot i que alguns autors consideren que es podria retirar aquest tractament des del dia de diagnòstic de gestació per nivells de HCG a la sang.

Si, un cop realitzada la transferència embrionària, queden embrions de bona qualitat, es vitrificaran en nitrogen líquid per tal de poder ser utilitzats posteriorment per la pacient/parella. En alguns contextos legals, s’autoritzen a més altres possibles destins d’aquests, com:

    • La donació amb fins reproductius.
    • La donació amb fins de recerca.
    • El cessament de la seva criopreservació.